Dissabte dia 20 d'agost a les 11.00h. un grup de "Gauvinians" vam tenir el privilegi de poder visitar el Celler Vall Llach. No és un celler i ja està, sinó que tot té alguna historia, algun significat del per què això és així i no d'una altra manera. Començant pel blau de les etiquetes i caixes del seus vins, que intenta semblar el blau de la llicorella, el terra del celler, el color de les parets, tot està pensat. Fins i tot, i hi ha una petita capelleta amb la primera botella de Vall Llach. Però no només vam tenir el mencionat privilegi de visitar el celler i passar un matí bastant fresquets, tot hi fer unes temperatures de quasi 35 graus a l'exterior, sinó que a més, l'Albert ens va oferir catar algunes de les coses que s'estan coient a la bodega com ara la carinyena de 2009 i un futur vi dolç negre en bota de cirerer.
Després de la visita al celler Vall Llach, en nostre dia prioratí acaba just de començar. Un cop havent reposats forces al restaurant el Piró de Gratallops, vam iniciar el nostre camí cap al Celler d'Scala Dei, a visitar els nostres amics, Yuri i Ferran. Només arribar, com aquell qui diu, ens vam obsequiar amb un vi blanc, el "RAR". Seguidament, amb visitar la bodega, on en Ferran ens va fer els honors i ens va posar al dia de totes les novetats que l'enòleg de la bodega té intencions d'anar aplicant. Per finalitzar la visita vam poder tastar vins. Allà podem trobar:
Negre de Scala Dei 2010
Les 3 Creus 2009 4 mesos bóta nova, 50% garnatxa, 25% carinyena, 25% syrah,
Prior de Scala Dei 2008, 1 any criança 60% garnatxa 30% carinyena cabernet i syrah
La Creu Negra 2008, 18 mesos bota nova, 55% garnatxa 30% carinyena 15% syrah
Cartoixa de Scala Dei 2006, 2 anys en bóta i 3 en ampolla, cupatge similar a Prior, però vinya bàsicament vella.
Després de fer un mós a la llesqueria de davant la bodega, vam dirigir les nostres passes cap a Torroja, a rematar el dia amb la nit dels vins de Torroja. D'aquesta fira, cal destacar els vins de la bodega Aixalà, que segueixen treballant i fent bones cosetes. El Terroir al Limit, amb el seu vi de vila, complint les expectatives. Com a curiositat, uns expositors, Cals Manan, que fan el vi per consum propi, no podem dir que facin uns grans vins però si més no eren tota una raresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada