Fa setmanes que
donem tombs a com explicar la visita que hem fet a la bodega el Saó del Coster a Gratallops.
Hi ha experiències que, per gent de
ciències com nosaltres, són difícils d’expressar i de transmetre tal i com les
vam viure i sentir. Així doncs, d’avançada us diem, que farem el que podrem per
intentar transmetre la vivència que vam tenir un matí d’abril, quan en Fredi Torres
ens va rebre a casa seva, per realitzar una visita al seu celler.
Eren sobre les 10
del matí, que 7 gauvinians trucàvem a la porta del Saó del Coster. Ens trobarem
amb en Fredi regant el seu hortet, ecològic, situat al terrat de la bodega dins
de botes tallades per la meitat. D’una forma totalment relaxada va acabar de
fer la feina que tenia pendent això sí una mica més acompanyat, amb 7
espectadors mirant encuriosits el procés.
Un cop llest, ens
va convidar a pujar tots al seu TOT terreny i amb una velocitat i agilitat
sorprenents vam sortir del poble de Gratallops amb destinació a la finca d’on surt
el Planassos. Vam quasi volar per damunt de les vinyes per un camí que recorria la carena que de sobte baixava per un pendent pronunciat fins arribar al nostre primer destí : donar d’esmorzar als seus peculiars treballadors. Es tracta de dos ases i una mula que té per llaurar les vinyes. Va donar-los el menjar i un cop acabada la feina ens va ensenyar les vinyes que teníem al voltant.
Va ser una hora de conversa entre ceps de carinyena que començaven a brotar per tot arreu com ho feien en aquells moments les seves idees. Va carregar amb força contra les terrasses argüint que deixaven les arrels a mercè de la sequera i va defensar el cultiu en pendent tant tradicional del Priorat i tant dificultós de treballar. Ens va explicar que a ell li agrada deixar créixer l’herba entre migs dels crestalls de ceps i llaurar amb animal. Donant-li la raó, les vinyes que ens envoltaven estaven plenes de flors de rosella que pintaven de vermell tot aquell paisatge esplendorós.
A mesura que ens explicava com treballa la vinya anaven sorgint els seus costums, la seva filosofia de vida i la seva forma de viure i veure la feina de la vinya. A aquestes alçades, ja estàvem tots enamorats d’en Fredi, simbòlicament parlant, es clar! I ens sentíem partícips de la seva passió pel Priorat.
Va ser una hora de conversa entre ceps de carinyena que començaven a brotar per tot arreu com ho feien en aquells moments les seves idees. Va carregar amb força contra les terrasses argüint que deixaven les arrels a mercè de la sequera i va defensar el cultiu en pendent tant tradicional del Priorat i tant dificultós de treballar. Ens va explicar que a ell li agrada deixar créixer l’herba entre migs dels crestalls de ceps i llaurar amb animal. Donant-li la raó, les vinyes que ens envoltaven estaven plenes de flors de rosella que pintaven de vermell tot aquell paisatge esplendorós.
A mesura que ens explicava com treballa la vinya anaven sorgint els seus costums, la seva filosofia de vida i la seva forma de viure i veure la feina de la vinya. A aquestes alçades, ja estàvem tots enamorats d’en Fredi, simbòlicament parlant, es clar! I ens sentíem partícips de la seva passió pel Priorat.
Seguidament, ens
vam re col·locar tots dalt del TOT terreny i altre cop de manera vertiginosa
vam emprendre el camí. Vam passar altre cop entre vinyes, els noms dels seus
cultivadors eren de tots coneguts, una mena de camí dels famosos i ens portaven
records d’experiències de tastos memorables.
El nostre destí era
una finca que està recuperant i que comença a donar els seus primers fruits,
els Canyerets tocant a la Vilella Alta,
amb dues vessants i totalment escarpada. Aquí ens va fer una demostració de com
s’ho fa per llaurar la vinya i no trencar-se coll i barres. Val a dir, que
necessites molta tècnica, destresa i sobre tot fruir amb passió del que estàs
fent, com és el cas d’en Fredi que aposta per la recuperació del cultiu de la
vinya a l’antiga.
Finalment vam
dirigir-nos cap al celler. Si ja ens tenia mig enamorats, aquí ens va acabar de
seduir. Els cartells de cinema repartits per la sala de fermentació ens
recordaven mons utòpics, a la bodega, les botes, tintades amb el mateix vi,
sota voltes i pedra de llicorella ens feien sentir en un lloc entranyable.Ens va deixar tastar els diferents vins que està fent en aquest moment:
S (de senzill “que no ho és”)
Terram 2006 (45% Carinyena, 30% Garnatxa, 22% Cabernet S. i 3% Syrah)
Planassos (Carinyena vella)
Canyerets (Carinyena vella) primera anyada.
Però sobre tot vam tenir la oportunitat de tastar carinyenes amb diferents anys de criança i en diferents botes que ens va permetre comprovar com la fusta (roure francès) influeix en el gust del vi i sobretot la gran riquesa gustativa i aromàtica d’aquesta varietat també anomenada samsó o mazuela. De tothom qui coneix una mica en Fredi, és sabut, que és un gran amant de la carinyena, però per acabar ens va deixar tastar un vi 100% garnatxa, del qual encara no n’està del tot convençut i que des del nostre petit blog, reiterem que és una meravella! I que si algun dia en treu un vi segur que serà extraordinari a més de biodinàmic i natural com tots els seus vins.
Glossari:
Altres Webs:
